De quina casa ets? De cal Xaveia. Aquesta clàssica pregunta que se sol fer en els pobles, té en el meu cas aquesta resposta. Sembla ser que "xaveia" era el nom que se'ls donava al grumets de les embarcacions, un xaval, un jovenet que s'embarcava i vivia a bord dels vaixells.
Doncs aquest renom li devien donar a un avantpassat meu i ha perdurat fins avui.
Però si era un xaval, que s'embarcava en vaixells, devia tenir un cert esperit aventurer, inconformista i rebel. Per tant, m'agradaria recuperar una part d'aquest esperit i escriure en aquest blog, tot allò que em vingui de gust, sense ser políticament correcte, alliberat de l'esgotador i angoixant jorn de la política. Aquesta política d'aquest país que ha creat un desencís, un desencant, una manca de credibilitat total entre la ciutadania. Tots hi hem posat de la nostra part.
Per tant, com a causant, per la part que em toca, i víctima d'aquest desencís polític, procuraré no parlar-ne en aquest blog, si més no ho intentaré.
Vull parlar sense pretensions, sense lligams, d'allò que em plagui, de paisatges, de gent, de personatges, de música, de llibres, d'amistat.
De moment, mantindré el meu blog de caire polític obert, però amb la intenció d'escriure-hi menys, només els temes d'actualitat que calgui comentar. Com sempre, mantindré aquesta finestra oberta als comentaris que siguin fets de de l'anonimat o signats, sempre que es portin a terme respecte.
Doncs aquest renom li devien donar a un avantpassat meu i ha perdurat fins avui.
Però si era un xaval, que s'embarcava en vaixells, devia tenir un cert esperit aventurer, inconformista i rebel. Per tant, m'agradaria recuperar una part d'aquest esperit i escriure en aquest blog, tot allò que em vingui de gust, sense ser políticament correcte, alliberat de l'esgotador i angoixant jorn de la política. Aquesta política d'aquest país que ha creat un desencís, un desencant, una manca de credibilitat total entre la ciutadania. Tots hi hem posat de la nostra part.
Per tant, com a causant, per la part que em toca, i víctima d'aquest desencís polític, procuraré no parlar-ne en aquest blog, si més no ho intentaré.
Vull parlar sense pretensions, sense lligams, d'allò que em plagui, de paisatges, de gent, de personatges, de música, de llibres, d'amistat.
De moment, mantindré el meu blog de caire polític obert, però amb la intenció d'escriure-hi menys, només els temes d'actualitat que calgui comentar. Com sempre, mantindré aquesta finestra oberta als comentaris que siguin fets de de l'anonimat o signats, sempre que es portin a terme respecte.
La foto que encapçala aquesta primera entrada, correspon a l'estany de la Ratera, a Aigüestortes, a una horeta caminant de l'estany de Sant Maurici.
Òstia Casetes. Com me n'alegro d'aquest nou blog. Segur que que et portarà molts menys maldecaps i t'hi divertiràs més.
ResponEliminaPots comptar amb mi per animar això sempre que vulguis, ja ho saps.
Gràcies Eloi! Ho trobes tot eh? De moment no hi he donat difusió, però la idea és potenciar aquest per anar deixant el blog polític. Necessito poder escriure el que em vingui de gust sense haver d'aguantar alguns freakis que hi ha a la blocosfera torrenca.
ResponEliminaDe totes maneres no arribaré al teu nivell en la secció de personatges freakis, però intentaré trobar-ne algun que valgui la pena.
Si es per temes frikies jo m'apunto. Crec que entre els tres podríem crear un blog únicament de futbol per parlar de temes i personatges curiosos o de la pròpia actualitat.
ResponEliminaNo m'estranya que n'estiguis fart! Els anònims no et tracten gaire bé.
ResponEliminaBenvingut a casa teva!
La política és la relació que treu conclusions. I d'elles, en treu propostes. I amb elles fa plans d'execució. I els plans els executen els professionals contractats per a fer-ho.
ResponEliminaQuan els polítics executen la cadena es malmet. Celebro que vulguis tenir temps i espai per a pensar i tornar a trobar la simplicitat necessària per a parlar amb serenor i trempera. Per a fer política.
La Torre, ho necessita.